L'EMD:LA PEDRA A LA SABATA DE CIU

Àngels Solé, vocal de l’EMD de Valldoreix, en la seva interpretació del trencament del pacte ens sentenciava que “els conflictes són una constant en les relacions humanes”. Caldria matisar: el conflicte no està en la naturalesa humana, sorgeix quan els interessos són contraposats, que és el que es dóna en opcions polítiques diferenciades i en competència. Però davant el conflicte només hi ha dues posicions: instal·lar-s’hi esperant allò de quan pitjor millor, o bé resoldre’l.
Suposant, que ja és suposar, que aquesta última sigui l’opció de la vocal de CiU, estarà d’acord que per resoldre els conflictes cal anar a l’origen del mateix.
I aquí estarem en desacord, perquè CiU no vol acceptar que les eleccions a la presidència les va guanyar Montserrat Turu davant 2 adversaris, per pocs vots és cert per sobre de Josep Puig, però amb gairebé un percentatge del 50%. I les va guanyar fent front a una campanya de desprestigi brutal i ben pagada per elements que es van beneficiar fraudulentament per la permissivitat o alguna cosa més de l’anterior Junta de Veïns presidida per CiU. Amb algunes maniobres i el silenci còmplice de CiU. Cal despertar la memòria, no estan tan lluny aquells temps.
I s’aprofita d’una tosca perversió del sentit democràtic del vot degut a una legislació electoral de les EMD que serveix per a petits nuclis del Pirineus, però que s’ha demostrat que és inservible i perversa per a una entitat com Valldoreix amb més de 5.000 habitants. L’elecció de la presidenta és diàfana, és personal, però tots els vocals de la Junta de Veïns haurien de reconèixer amb una bona dosi d’humilitat que han estat escollits pels partits, no pels ciutadans de Valldoreix, i segons resultats d’una altra consulta electoral que no té res a veure amb Valldoreix. Simplificant: bona part dels ciutadans i ciutadanes de Valldoreix van votar Lluís Recoder, el seu programa i obra de govern per presidir Sant Cugat, i Montserrat Turu, el seu programa i obra de govern, per presidir Valldoreix, vots els quals no tenen res de contradictori malgrat la distància ideològica, perquè en eleccions locals compta molt més el sentit comú que la ideologia.
Creure que aquesta majoria regalada, no guanyada, donava dret a tot, a encotillar la presidenta elegida per la majoria dels electors està en l’origen del conflicte, en no admetre aquest cicle de govern alternatiu a Valldoreix, aquesta pedra en la sabata. Poca paciència i molta miopia!
A l’Angels Solé i companys els recomano la lectura d’aquella faula de La Fontaine. “Un jardiner es queixava al seu senyor d’una llebre que se li menjava les verdures. El senyor li va respondre amb supèrbia que ell ho arreglava ràpid. Així armat i amb molts cavallers i gossos va entrar al jardí empaitant la llebre que va fugir cames-ajudeu-me, però van arrasar tot el jardí. El jardiner, penedit d’haver demanat ajuda, mirant la desfeta va pensar que preferia tenir la llebre lliure al jardí”. En aquest cas jardiner i jardí són els ciutadans i ciutadanes de Valldoreix que deuen observar l’espectacle bocabadats. I la llebre segueix viva.

Francesc Godàs
Ex-vocal EMD
Ex-regidor